la publicitat com a art de masses

Fa poc he acabat un llibre anomenat Una filosofía del arte de masas, de Noël Carroll. (Ed. Machado Libros, col·lecció filosofía, núm 128, 1998) que vol establir les bases perquè l'art de masses sigui considerat seriosament pels teòrics de l'art. el llibre recopila totes acusacions que s'han fet a l'art de masses, i malgrat sorprenentment no ho menciona em semblen totalment pròpies de la publicitat. Vosaltres mateixos, les resumeixo en aquests punts:

L'art de masses…

• és impersonal, producte creat per la indústria (no creació individual)
• busca adaptar-se al major núm de persones (és una mercaderia)
• per això no demana esforç ni participació
• és un art útil (per distreure, etc)
• codificat (usa codis coneguts per ser eficaç i arribar a tothom)
• i per tant és previsible
• defensa la moral majoritària (políticament correcte)
• usa emocions de molta intensitat i poca profunditat
• busca les emocions com a fi en si mateix
• incita als impulsos (cedeix a l'autocontrol) [ i al sentit crític respecte els productes ]

La idea no és meva, recordo llegir aquest paral·lelisme a el que va ser comissari de la fira d'art Experimenta i actual director del Macba, Bartomeu Marí que afirmava que la publicitat era l'art dels nostres dies (l'art de masses, suposo). A l'altre extrem hi tenim l'Art amb majúscules, el que ell ara exposa al Macba. el problema és que les últimes visites que hi he fet han estat un fracàs (per mi), passejant per internet trobo projectes molt més estimulants, però aquests es troben entre el poder de les masses i el poder de les elits influents. Entre uns i altres hi ha un món sense sponsors.
PD: Vaig estudiar art a la carrera i sóc dissenyador, algú em pot explicar què més em cal per gaudir de l'art contemporani dels museus?