No us ha passat que quan llegiu un article d'algú a qui heu sentit sovint teniu la sensació de sentir la seva veu mentre llegiu? És una mena d'experiència audiovisual espontània que afegeix a la lectura els matisos d'entonació que imaginem de l'autor, fins i tot el llenguatge gestual. Amb periodistes amb una parla tan característica com Monegal, Empar Moliner o el mateix Cuní.matins.sí se'm fa difícil no sentir-los en llegir. Monegal inclou en els seus articles els seus famosos "Ah!, alerta!". Per altra banda si coneixem com són, què pensem i quines dèries ténen, podem entendre el text en un context que li dóna més sentit. Si bé abans era freqüent que els locutors de ràdio o premsa apareguéssin a l'audiència com a noms sense cara la presència ara el nostre contacte
multicanal ens dóna una major familiaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada